Arribar a alguns llocs de Guatemala pot ser tota una aventura en si mateix. Si no es disposa de un vehicle de lloguer o es contracta un taxi o un bus llogat a una agencia per fer un tour determinat, intentar fer un viatge amb transport públic, a banda d’arriscat pot portar-nos a perdre molt de temps si no anem amb esperit aventurer i el considerem part de l’experiència, a més, farà més gratificant arribar-hi finalment. Així, alguns viatges s’han de plantejar com un tour, on anirem arribant a llocs intermedis que visitarem tranquil·lament i fins i tot pernoctarem, com escales d’un viatge més llarg.
La Laguna Lachuá ó Semuc Champey son uns d’aquests llocs, crec que pot ser millor plantejar-se el viatge com part de la visita a Cobán (capital del departament de Alta Verapáz) i altres indrets d’interès que ens trobarem pel camí i al mateix departament.
Si decidim intentar arribar en transport “públic” (això de públic, moltes vegades és relatiu, ja que pot ser haurem de pagar a un bon samarità perquè ens porti part del camí, però...això és part de l’aventura) haurem d’agafar un autobús des de Ciutat de Guatemala en direcció a Cobán. Aquesta és la part fàcil del trajecte, ja que a uns 300 metres de la municipalitat de Guatemala (8ª Avda. 15-16, Zona 1) tenim l’estació d’autobusos Monja Blanca de Transportes Escobar i per uns 50Q (menys de 5€) farem un trajecte de 213 km en 4,5 hores aproximadament, per carreteres asfaltades.
Aquests buses surten tots els dies de l’any (tret del dia de Nadal), cada hora des de les 4:00h a les 17:00h. Des de que arribem a la cruïlla de la carretera de l’atlàntic fins a Cobán, encara resten 126 km, però és un trajecte espectacular on podrem veure contrastos paisatgístics que comencen a les seques terres de “El Progreso” fins als arbres frondosos de fulla perenne als boscos humits del Biotopo del Quetzal a i les espectaculars flors tropicals de la zona (centenars de varietats d’orquídies principalment) a las "Verapaces".
.jpg)
Cobán
A Cobán n’hi ha moltes coses per veure, per alguna cosa li diuen la Ciudad Imperial, ja que els primers pobladors que van venir d’Europa quan es va fundar la ciutat a mitjans del segle XVI, una vegada pacificada la zona, van ser castellans i aleshores governava el imperi espanyol Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, que li va donar aquest títol a la ciutat. D’aquesta època daten molts edificis de la ciutat com la catedral. Va ser al segle XIX, quan el pròsper negoci del cafè atreu a molts immigrants alemanys que es van establir a la ciutat i li donen un pintoresc aire de poble de muntanya alemany. Van ser també els alemanys qui van construir el ferrocarril de la Verapaz per comunicar els rics cafetars amb una via fluvial que els hi permetés arribar a la costa i treure el cafè cap a Europa, a més d’ampliar o estendre camins i carreteres, també van contractar una línia de vaixells de vapor para proveir de servei entre els ports fluvials de Panzós i Livingston i un servei de vaixells transatlàntic entre Livingston i Europa. Però d’aquest tren no en queden ni els rails, se’ls hi van acabar els diners abans de poder terminar-ho i finalment es va quedar a meitat de camí (entre Panzós i Pancajché)...igual que la comunitat alemanya, que desprès de la primera guerra mundial i posteriorment amb la arribada del nacional socialisme a la seva terra natal, quan també alguns dels afincats a Guatemala van sucumbir a la ideologia del moviment nazi i les seves possessions van acabar sent incautades i ells expulsats de Guatemala, bàsicament per pressions dels Estats Units quan aquests finalment van entrar a la segona guerra mundial (també amb interessos econòmics a la zona, recordem la llegenda negra de la United Fruit Company a tota iberoamèrica). D’aquesta època de riquesa i abundor queden molts edificis a la ciutat, com l’edifici de la governació departamental o el ajuntament, aquest darrer com a mostra d’art decó, construït a començaments del segle XX.
A Cobán n’hi ha moltes coses per veure, per alguna cosa li diuen la Ciudad Imperial, ja que els primers pobladors que van venir d’Europa quan es va fundar la ciutat a mitjans del segle XVI, una vegada pacificada la zona, van ser castellans i aleshores governava el imperi espanyol Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, que li va donar aquest títol a la ciutat. D’aquesta època daten molts edificis de la ciutat com la catedral. Va ser al segle XIX, quan el pròsper negoci del cafè atreu a molts immigrants alemanys que es van establir a la ciutat i li donen un pintoresc aire de poble de muntanya alemany. Van ser també els alemanys qui van construir el ferrocarril de la Verapaz per comunicar els rics cafetars amb una via fluvial que els hi permetés arribar a la costa i treure el cafè cap a Europa, a més d’ampliar o estendre camins i carreteres, també van contractar una línia de vaixells de vapor para proveir de servei entre els ports fluvials de Panzós i Livingston i un servei de vaixells transatlàntic entre Livingston i Europa. Però d’aquest tren no en queden ni els rails, se’ls hi van acabar els diners abans de poder terminar-ho i finalment es va quedar a meitat de camí (entre Panzós i Pancajché)...igual que la comunitat alemanya, que desprès de la primera guerra mundial i posteriorment amb la arribada del nacional socialisme a la seva terra natal, quan també alguns dels afincats a Guatemala van sucumbir a la ideologia del moviment nazi i les seves possessions van acabar sent incautades i ells expulsats de Guatemala, bàsicament per pressions dels Estats Units quan aquests finalment van entrar a la segona guerra mundial (també amb interessos econòmics a la zona, recordem la llegenda negra de la United Fruit Company a tota iberoamèrica). D’aquesta època de riquesa i abundor queden molts edificis a la ciutat, com l’edifici de la governació departamental o el ajuntament, aquest darrer com a mostra d’art decó, construït a començaments del segle XX.
A les rodalies de Cobán podem trobar 2 petits poblets que son coneguts pels seus balnearis d’aigües minerals. En San Pedro Carchá, a 8 km de la capital departamental, es troba el balneari “Las Islas”, amb unes grutes kàrstiques que també es poden visitar, varis llocs arqueològics i un museu amb importants peces de ceràmica policromada Maya.
.jpg)
A San Juan Chamelco, a 7 km de Cobán, podem trobar el balneari “Chio” i les coves del “Rey Marcos”.
.jpg)
A partir d’aquí, podem continuar el recorregut cap a la Laguna Lachuá, a la part nord occidental del departament de Alta Verapaz, a una zona fronterera amb Mèxic. Aquest parc natural és troba a 175 km de Cobán i haurem de fer camí per carreteres secundaries i els darrers 70 km per camins de terra (“terraceria” o “tercería”, com li diuen a Centre Amèrica). Per arribar-hi podem d’agafar a Cobán un mini bus, amb capacitat max. per 18 persones, que surt cap a la “Playa Grande”, passant per Chisec (seguint per la carretera, molt a prop d’aquí podem trobar les grutes de “La Candelaria” i de “B’omb’il Pek”). El recorregut entre Cobán i la Laguna Lachuá és d'unes 4h i el preu de aquest transport és de uns 45Q per persona (uns 4€ aproximadament).
Laguna Lachuá
El parc nacional Laguna Lachuá és un àrea extensa de bosc tropical humit de unes 15000 hectàrees amb multitud de rius i estanys on es poden veure gran varietat d’animals com serps, micos, tapirs, jaguars i fins i tot pumes. A l’entrada ens em de registrar, escoltar una xerrada sobre com netejar el verí d’una serp del corall per impedir la mort per xoc anafilactic o fer un torniquet per impedir que algú es dessagni per la mossegada d’un jaguar, etc, desprès podem ingressar al parc i el preu de l'entrada pels adults és de 40Q. Si es desitja acampar (sota la responsabilitat del campista) s'han de pagar 20Q més però no es pot fer a la nit. Al parc també es poden llogar, els guies, barques de rem, carpes per acampar o uns petits boungalows per 2 persones (en total 6 amb una capacitat de 12 persones que son les úniques que es poden quedar a dormir al parc). Com a curiositat, dir que la llacuna te 8 km de perímetre, una profunditat màxima de 222 metres i la temperatura de l’aigua és de 28ºC., es creu que es va formar desprès del impacte d’un gran meteorit.
El parc nacional Laguna Lachuá és un àrea extensa de bosc tropical humit de unes 15000 hectàrees amb multitud de rius i estanys on es poden veure gran varietat d’animals com serps, micos, tapirs, jaguars i fins i tot pumes. A l’entrada ens em de registrar, escoltar una xerrada sobre com netejar el verí d’una serp del corall per impedir la mort per xoc anafilactic o fer un torniquet per impedir que algú es dessagni per la mossegada d’un jaguar, etc, desprès podem ingressar al parc i el preu de l'entrada pels adults és de 40Q. Si es desitja acampar (sota la responsabilitat del campista) s'han de pagar 20Q més però no es pot fer a la nit. Al parc també es poden llogar, els guies, barques de rem, carpes per acampar o uns petits boungalows per 2 persones (en total 6 amb una capacitat de 12 persones que son les úniques que es poden quedar a dormir al parc). Com a curiositat, dir que la llacuna te 8 km de perímetre, una profunditat màxima de 222 metres i la temperatura de l’aigua és de 28ºC., es creu que es va formar desprès del impacte d’un gran meteorit.
Semuc Champey
Per anar a Semuc Champey, podem tornar a Cobán amb els mateixes transports que ens vam portar fins aquests paratges recòndits de la selva tropical de Guatemala o aconseguir un transport local (serà dificil però no imposible) que ens porti fins a Fray Bartolomé de las Casas, empori agrícola amb una gran varietat d’indígenes (sobretot Q’eqchi´) que venen d’un i altre costat de la frontera amb Mèxic.
Per anar a Semuc Champey, podem tornar a Cobán amb els mateixes transports que ens vam portar fins aquests paratges recòndits de la selva tropical de Guatemala o aconseguir un transport local (serà dificil però no imposible) que ens porti fins a Fray Bartolomé de las Casas, empori agrícola amb una gran varietat d’indígenes (sobretot Q’eqchi´) que venen d’un i altre costat de la frontera amb Mèxic.
.jpg)
Des de Fray Bartolomé podem agafar un altre transport (bus o camió) que ens porti cap a Lanquín directament i d’allà a Semuc Champey , ja que el territori d’aquesta municipalitat està just al sud d’on som. A les 10 del matí surt un únic bus des de la "terminal" de Fray cap a la cruilla de Lanquín a 57 km i triga aproximadament unes 4h en fer un recurregut infernal .
Si decidim tornar a Cobán per anar a Semuc Champey i fer altres 4h de viatge adicionals, aquestes 2 localitats estan a una distancia de 64 km (52 asfaltats i 12 de “terracería”) i trigarem 2,5h en fer el recorregut, haurem d’agafar un microbús al estacionament que hi és a una cantonada al est del carrer Periférico al davant del col·legi “Emilio Rosales” (també els pots esperar a la sortida de la ciutat a prop del Hotel “Rabin Itzan”, perquè segur que han de passar per aquí per sortir de Cobán i anar a Lanquín). Des de Lanquín s’ha d’agafar altre microbús o pick-up fins a Semuc-Champey, per tot plegat uns 80-100Q anada i tornada. A Lankin també es poden visitar les seves famoses grutes a 1km del poble, amb 2 milions de rappenats que surten al vespre per caçar insectes en un inmens nuvol que enfosqueix encara més el cel.
Com a resum i pels que vulguin anar per via només a Semuc Champey des de Ciutat de Guatemala, amb transports “públics” (Autobusos, Pick-ups, microbusos, camions, cotxes de particulars, etc), el itinerari és; C.de Guatemala/Cobán/Lanquín/Semuc Champey i el temps total de viatge de 9h per fer uns 280 km, tot incloent la buqueda i negociació a cada etapa del trajecte...una aventura que te premi.
Com a resum i pels que vulguin anar per via només a Semuc Champey des de Ciutat de Guatemala, amb transports “públics” (Autobusos, Pick-ups, microbusos, camions, cotxes de particulars, etc), el itinerari és; C.de Guatemala/Cobán/Lanquín/Semuc Champey i el temps total de viatge de 9h per fer uns 280 km, tot incloent la buqueda i negociació a cada etapa del trajecte...una aventura que te premi.
Per més informació de transports a Semuc Champey: http://www.semucchampey.com/es/transporte.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario