Departament de Izabal (Livingston i la cultura Garifuna)

Per què li agrada tan Livingston a Meli?. Alguna cosa més que Platges al Carib.

Per arribar al departament de Izabal en cotxe, haurem de fer un recorregut des de Ciudad de Guatemala per la carretera CA-9, que ens portarà fins a Puerto Barrios en unes 4h. Si ens estimen més agafar un servei de bus Pullman (els que no son Chicken bus, jeje), podem recorre a l'empresa Litegua (http://www.litegua.com/) que te un servei especial des de Ciudad de Guatemala o des de Antigua. És recomenable agafar el autobús "Servicio Clase" (aprox. 90Q anada i tornada) perquè és directe i no va parant a tots els poblets.
Una vegada estem a la capital departamental, haurem d'agafar un ferry (15Q) o una llanxa colectiva fins a Livigston (35Q ó aprox. 100Q per turistes), on es recomenable establirnos i utilitzar-lo com a base de la multitut de visites interessants de la zona.
Pasem a fer una descripció dels llocs que es poden visitar:

Livingston

Una de las caracteristiques més interesants de Livingston és que a aquest petit racó de Guatemala conviuen diferentes etnias: Els Garifunas o caribes negres, barreja d'etnia caribe i els esclaus que van portar d'africa els anglesos per treballar a les seves plantacions de canya de sucre a les illes del carib, i que van arribar l'any 1802 a Guatemala provinents de Honduras (primer des de la illa de Roatan fins Trujillo, a la costa, i desprès cap al nort). Els Culíes o Hindúes que van arribar per Belize, essent els seus origens de la India i dedicant-se al comerç principalment. Els Q'eqchi, un dels pobles Maies, i els Ladinos que son els mestissos barreja de sang espanyola i indigena i grup majoritari de població a Guatemala. A aquesta zona del Carib, aquests grups son els que formen una societat molt variada amb diferentes origenes y cultura que conviuen en perfecta armonia.

Rio Quehueche
Al nort de Livigston en el camí de 7 Altares, és un laberint d’aigües cristal·lines amb gran quantitat d’aus i peixos tropicals, que entre manglars avança lentament fins que s’arriba a la costa a la platja amb el mateix nom. Es pot contractar una llanxa amb guia per fer aquest recorregut, que dona una imatge diferent del carib.

7 Altares
Cascades i basses de roca amb aigua dolça de color turquesa. Rius que des de la muntanyes passen per aquests paisatges de la selva tropical, rodejats d’una exuberant vegetació, i desemboquen al mar carib. Des de Livingston es pot anar en llanxa (350Q per 7 persones anada i tornada, i parant on volem si anem sols), caminant per la bora del mar, sortejant palmeres i mangles que arriben fins a la platja i a les primeres bases s’arriba en 45min. ó 1 hora de trekking suau. També es pot arribar en bicicleta, que es lloguen a Livingston.

Playa Blanca

És una platja salvatge de sorra blanca amb aigües cristal·lines al nord de Livingston, més enllà de 7 altares.

La típica platja caribenya de postal, a la que només es pot accedir per mar i a només 25 minuts en llanxa des de Livingston, el que la fa un lloc paradisíac.

Punta de Palma
A Livingston o al moll de Cayos del Diablo a Puerto Barrios, s’aborda una llanxa que ens portarà fins altra de les belles platges de la zona, la de Punta de Palma.

També es pot arribar per carretera des de Puerto Barrios i aquesta accessibilitat l’ha convertit amb un punt d’arribada de la gent dels voltants els cap de setmana i els festius, on es transmet l’energia de les pedres de quars al natural . La seva sorra blanca, convida a descansar i prendre el sol a la bora del mar mentre mirem les suaus onades del carib o prenent uns refrigeris que venen a les típiques parades de la zona.

Cañon Rio Dulce
El Rio Dulce és un dels més grans de Guatemala i la seva amplada varia dels 500 fins als 1500 metres. El riu, en aquest tram, és navegable més de 30 km (des de la Badia de Amatique al Carib fins al llac de Izabal) i es pot llogar una llanxa a Livingston per remuntar-lo. Tot el recorregut està rodejat d’espessa selva tropical, amb possibilitat de veure gran quantitat d’aus endèmiques i tropicals i de tant en tant veiem altres petits afluents o riuets que aporten aigua al curs del Rio Dulce (alguns també es poden recorre, arribant a petits estanys o llacunes solitàries). També podem veure a les bores alguns assentaments indígenes, als quals només s’arriba navegant. Al punt mig, n’hi ha una part més ampla que es diu El Golfete i gairebé és com una llacuna, però abans d’arribar-hi el riu redueix dràsticament l’amplada fins als 15 metres, amb parets verticals plenes de vegetació als costats, al indret conegut com La Vaca.

A mes de fer algunes parades per aprofitar les emanacions d’aigües calentes que n’hi ha pel camí, com al rio Tatín, també podem visitar la reserva del Manatí al “Biotopo Chocón Machaca” a la ribera nort del Golfete i amb una mica de sort veure alguna d’aquestes criatures, que els antics mariners confonien amb les sirenes.Al llac de Izabal podrem visitar; la Hacienda "El Paraiso" amb les seves cascades d'aigua termal sulfurosa i el castell de San Felipe del Golfo, construït al segle XVI per defensar la ruta des del Carib al llac de Izabal del pirates, com el famós Morgan.Hotels a la zona:
http://www.livingston.com.gt/hoteles.htm

Cobán, Biotopo del Quetzal, Laguna Lachuá i Semuc Champey.

Arribar a alguns llocs de Guatemala pot ser tota una aventura en si mateix. Si no es disposa de un vehicle de lloguer o es contracta un taxi o un bus llogat a una agencia per fer un tour determinat, intentar fer un viatge amb transport públic, a banda d’arriscat pot portar-nos a perdre molt de temps si no anem amb esperit aventurer i el considerem part de l’experiència, a més, farà més gratificant arribar-hi finalment. Així, alguns viatges s’han de plantejar com un tour, on anirem arribant a llocs intermedis que visitarem tranquil·lament i fins i tot pernoctarem, com escales d’un viatge més llarg.

La Laguna Lachuá ó Semuc Champey son uns d’aquests llocs, crec que pot ser millor plantejar-se el viatge com part de la visita a Cobán (capital del departament de Alta Verapáz) i altres indrets d’interès que ens trobarem pel camí i al mateix departament.
Si decidim intentar arribar en transport “públic” (això de públic, moltes vegades és relatiu, ja que pot ser haurem de pagar a un bon samarità perquè ens porti part del camí, però...això és part de l’aventura) haurem d’agafar un autobús des de Ciutat de Guatemala en direcció a Cobán. Aquesta és la part fàcil del trajecte, ja que a uns 300 metres de la municipalitat de Guatemala (8ª Avda. 15-16, Zona 1) tenim l’estació d’autobusos Monja Blanca de Transportes Escobar i per uns 50Q (menys de 5€) farem un trajecte de 213 km en 4,5 hores aproximadament, per carreteres asfaltades.

Aquests buses surten tots els dies de l’any (tret del dia de Nadal), cada hora des de les 4:00h a les 17:00h. Des de que arribem a la cruïlla de la carretera de l’atlàntic fins a Cobán, encara resten 126 km, però és un trajecte espectacular on podrem veure contrastos paisatgístics que comencen a les seques terres de “El Progreso” fins als arbres frondosos de fulla perenne als boscos humits del Biotopo del Quetzal a i les espectaculars flors tropicals de la zona (centenars de varietats d’orquídies principalment) a las "Verapaces".

Cobán
A Cobán n’hi ha moltes coses per veure, per alguna cosa li diuen la Ciudad Imperial, ja que els primers pobladors que van venir d’Europa quan es va fundar la ciutat a mitjans del segle XVI, una vegada pacificada la zona, van ser castellans i aleshores governava el imperi espanyol Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, que li va donar aquest títol a la ciutat. D’aquesta època daten molts edificis de la ciutat com la catedral. Va ser al segle XIX, quan el pròsper negoci del cafè atreu a molts immigrants alemanys que es van establir a la ciutat i li donen un pintoresc aire de poble de muntanya alemany. Van ser també els alemanys qui van construir el ferrocarril de la Verapaz per comunicar els rics cafetars amb una via fluvial que els hi permetés arribar a la costa i treure el cafè cap a Europa, a més d’ampliar o estendre camins i carreteres, també van contractar una línia de vaixells de vapor para proveir de servei entre els ports fluvials de Panzós i Livingston i un servei de vaixells transatlàntic entre Livingston i Europa. Però d’aquest tren no en queden ni els rails, se’ls hi van acabar els diners abans de poder terminar-ho i finalment es va quedar a meitat de camí (entre Panzós i Pancajché)...igual que la comunitat alemanya, que desprès de la primera guerra mundial i posteriorment amb la arribada del nacional socialisme a la seva terra natal, quan també alguns dels afincats a Guatemala van sucumbir a la ideologia del moviment nazi i les seves possessions van acabar sent incautades i ells expulsats de Guatemala, bàsicament per pressions dels Estats Units quan aquests finalment van entrar a la segona guerra mundial (també amb interessos econòmics a la zona, recordem la llegenda negra de la United Fruit Company a tota iberoamèrica). D’aquesta època de riquesa i abundor queden molts edificis a la ciutat, com l’edifici de la governació departamental o el ajuntament, aquest darrer com a mostra d’art decó, construït a començaments del segle XX.

A les rodalies de Cobán podem trobar 2 petits poblets que son coneguts pels seus balnearis d’aigües minerals. En San Pedro Carchá, a 8 km de la capital departamental, es troba el balneari “Las Islas”, amb unes grutes kàrstiques que també es poden visitar, varis llocs arqueològics i un museu amb importants peces de ceràmica policromada Maya.

A San Juan Chamelco, a 7 km de Cobán, podem trobar el balneari “Chio” i les coves del “Rey Marcos”.

A partir d’aquí, podem continuar el recorregut cap a la Laguna Lachuá, a la part nord occidental del departament de Alta Verapaz, a una zona fronterera amb Mèxic. Aquest parc natural és troba a 175 km de Cobán i haurem de fer camí per carreteres secundaries i els darrers 70 km per camins de terra (“terraceria” o “tercería”, com li diuen a Centre Amèrica). Per arribar-hi podem d’agafar a Cobán un mini bus, amb capacitat max. per 18 persones, que surt cap a la “Playa Grande”, passant per Chisec (seguint per la carretera, molt a prop d’aquí podem trobar les grutes de “La Candelaria” i de “B’omb’il Pek”). El recorregut entre Cobán i la Laguna Lachuá és d'unes 4h i el preu de aquest transport és de uns 45Q per persona (uns 4€ aproximadament).

Laguna Lachuá
El parc nacional Laguna Lachuá és un àrea extensa de bosc tropical humit de unes 15000 hectàrees amb multitud de rius i estanys on es poden veure gran varietat d’animals com serps, micos, tapirs, jaguars i fins i tot pumes. A l’entrada ens em de registrar, escoltar una xerrada sobre com netejar el verí d’una serp del corall per impedir la mort per xoc anafilactic o fer un torniquet per impedir que algú es dessagni per la mossegada d’un jaguar, etc, desprès podem ingressar al parc i el preu de l'entrada pels adults és de 40Q. Si es desitja acampar (sota la responsabilitat del campista) s'han de pagar 20Q més però no es pot fer a la nit. Al parc també es poden llogar, els guies, barques de rem, carpes per acampar o uns petits boungalows per 2 persones (en total 6 amb una capacitat de 12 persones que son les úniques que es poden quedar a dormir al parc). Com a curiositat, dir que la llacuna te 8 km de perímetre, una profunditat màxima de 222 metres i la temperatura de l’aigua és de 28ºC., es creu que es va formar desprès del impacte d’un gran meteorit.

Semuc Champey
Per anar a Semuc Champey, podem tornar a Cobán amb els mateixes transports que ens vam portar fins aquests paratges recòndits de la selva tropical de Guatemala o aconseguir un transport local (serà dificil però no imposible) que ens porti fins a Fray Bartolomé de las Casas, empori agrícola amb una gran varietat d’indígenes (sobretot Q’eqchi´) que venen d’un i altre costat de la frontera amb Mèxic.

Des de Fray Bartolomé podem agafar un altre transport (bus o camió) que ens porti cap a Lanquín directament i d’allà a Semuc Champey , ja que el territori d’aquesta municipalitat està just al sud d’on som. A les 10 del matí surt un únic bus des de la "terminal" de Fray cap a la cruilla de Lanquín a 57 km i triga aproximadament unes 4h en fer un recurregut infernal .

Si decidim tornar a Cobán per anar a Semuc Champey i fer altres 4h de viatge adicionals, aquestes 2 localitats estan a una distancia de 64 km (52 asfaltats i 12 de “terracería”) i trigarem 2,5h en fer el recorregut, haurem d’agafar un microbús al estacionament que hi és a una cantonada al est del carrer Periférico al davant del col·legi “Emilio Rosales” (també els pots esperar a la sortida de la ciutat a prop del Hotel “Rabin Itzan”, perquè segur que han de passar per aquí per sortir de Cobán i anar a Lanquín). Des de Lanquín s’ha d’agafar altre microbús o pick-up fins a Semuc-Champey, per tot plegat uns 80-100Q anada i tornada. A Lankin també es poden visitar les seves famoses grutes a 1km del poble, amb 2 milions de rappenats que surten al vespre per caçar insectes en un inmens nuvol que enfosqueix encara més el cel.
Com a resum i pels que vulguin anar per via només a Semuc Champey des de Ciutat de Guatemala, amb transports “públics” (Autobusos, Pick-ups, microbusos, camions, cotxes de particulars, etc), el itinerari és; C.de Guatemala/Cobán/Lanquín/Semuc Champey i el temps total de viatge de 9h per fer uns 280 km, tot incloent la buqueda i negociació a cada etapa del trajecte...una aventura que te premi.

Per més informació de transports a Semuc Champey: http://www.semucchampey.com/es/transporte.html

Playa de Monterrico

Ubicado en el departamento de Santa Rosa, al sur de Guatemala. Monterrico está a la orilla del Océano Pacifico y es una zona de extensas playas de arena volcánica y manglares.

Para llegar existen dos rutas: Taxisco e Iztapa. Vía Taxisco, se ha de tomar la carretera del Pacífico Ruta CA-9 hasta la ciudad de Escuintla, de allí se toma la carretera Panamericana Ruta CA-2 hasta llegar a Taxisco, luego se toma la carretera hacia la Avellana en donde hay un embarcadero y se cruza el canal de Chiquimulilla en ferry para luego arribar a Monterrico. Vía Iztapa, se toma la Ruta CA-9 hasta llegar a Puerto Quetzal (108 kilómetros), luego hacia el este en dirección Puerto de Iztapa (12 kilómetros); en donde se pasa en ferry a Puerto Viejo y de ahí se recorren más o menos 25 km. hasta llegar a destino final (26 Km aprox.) El trayecto de Ciudad Guatemala a Monterrico es de 142 km aproximadamente.

Es recomendable que se llegue en coche, pues las facilidades de transporte extraurbano es limitado y poco accesible, tanto para el turista nacional como extranjero. Para los intrépidos que prefieran el transporte público, se puede agarrar en ciudad de Guatemala un "chicken bus" (son los típicos autobuses amarillos de transporte escolar americanos, pero que ya han sido pintados de otro color, que cuando los jubilan tras muchos años de servicio, llegan a Guatemala y los reconvierten para el servicio de transporte local...son el medio más económico). Después de una hora y media agitada se llega al Canal de Chiquimulilla, desde el cual se toma una lancha a Monterrico. El camino en sí vale el viaje, con sus aguas a 25 grados todo el año. Para ir en transporte público desde Antigua se toma un bus a Escuintla, y luego a Taxisco. Una vez en Taxisco salen otros buses a Monterrico. En total sale unos Q 30,00. Las agencias de viajes tienen minubuses directos por Q80, pero el viaje no es tan "pintoresco".

La zona es un área de reserva natural de 28 Kms2; administrada por el Centro de Estudios Conservacionistas de la Universidad de San Carlos de Guatemala CECON-USAC. Es un atractivo turístico nacional e internacional con proyectos de conservación, reproducción y educación de especies en peligro de extinción como la tortuga marina (baule, parlama blanca y negra), la iguana verde y el caimán. Además se protege el bosque manglar que se encuentran dentro de los canales de agua dulce conocido como Canal de Chiquimulilla, refugio de miles de especies de plantas y animales.

El TORTUGARIO. De las 250 especies que existían en el mundo, sólo 8 sobreviven y 3 de ellas llegan a las playas del Pacífico de Guatemala. Su apareamiento se da en el mar cerca de las costas y su anidación y desove por la noche cuando la marea es alta. Deposita sus huevos en la arena, haciendo un agujero que lo cubre antes de regresar al mar. 50 días después nacen las tortugas (eclosión), las cuales desde el primer día corren hacia el mar. Ponen un promedio de 250 huevos en la temporada.

Actualmente se cumple un acuerdo con los recolectores de huevos que siempre han comercializado este recurso como medio de subsistencia, de donar durante la temporada oficial (julio a diciembre) el 20% de los mismos al proyecto para que sean incubados y evitar así la extinción de las especies. Al nacer las tortugas se colocan en el recinto de paso previo para ser liberadas durante el atardecer, para que no las cacen sus depredadores naturales. La liberación de las tortugas en Monterrico se da de agosto a enero, especialmente los días sábados para que los visitantes nacionales y extranjeros puedan participar. Las características de las tortugas son Parlama blanca (Lepidochelys olivacea) puede medir 70 cm. de largo, pesar 90 libras, color gris y pone de 30 a 120 huevos. Parlama Negra (Chelonia Agassizi) : Puede medir de 80 a 90 cm. de largo, pesar 140 libras, y poner de 30 a 120 huevos. Y Baule (Dermochelys coriacea) : Es la tortuga más grande del mundo, puede medir 2 metros y pesar 1.300 libras, es de color obscuro con manchas blancas y pone de 30 a 100 huevos. Una tortuga tiene un promedio de vida de 100 años.

Para mayor información de las especies en conservación en la reserva natural, visiten: http://www.inforpressca.com/taxisco/turismo.php.

Hoteles en Monterrico: http://guatemala.travelreality.com/home.asp?Destino=Monterrico&Categoria=Hoteles.

Dos Mundos Pacific Resort www.dosmundospacific.com

Utz Tzaba Beach Hotel www.utz-tzaba.com